L’Eivissa de fa un segle, en imatges inèdites

Les fotos que donen testimoni de com era Eivissa a finals del segle XIX i començaments del segle XX són molt escasses. Amb prou feines ens han perdurat les estampes de Narcís Puget, qui ens va llegar unes fotografies panoràmiques de Vila durant la nevada de l’any 1910. Per aquest motiu, l’aparició d’un grapat d’imatges de fa un segle fins ara desconegudes ha estat tot un esdeveniment per als col·leccionistes de fotografies d’Eivissa en blanc i negre.

Es tracta del fons de l’arxiu Ruiz Vernacci, que formen part de la Fototeca de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya, organisme dependent del Ministeri de Cultura, Educació i Esport, i que ara han vist la llum gràcies a la seva digitalització. En conjunt, s’han digitalitzat un total de 28.820 instantànies realitzades per tot l’Estat entre 1858 i 1960, però només algunes s’han publicat a la web de l’Institut de Patrimoni Cultural. De les que es poden consultar públicament, una dotzena pertanyen a Eivissa, encara que no es descarta que n’hi hagi bastants més de temàtica pitiüsa a l’arxiu.

Les imatges que s’han conegut pertanyen totes a la ciutat d’Eivissa i estan centrades en la seva part històrica i monumental. Veiem una impactant imatge de l’àbsida de la catedral, envoltada d’un descampat, quan encara no s’havia museïtzat el baluard que té a la part posterior; l’entrada del portal de ses Portes, on descobrim un grup de curiosos que miren el fotògraf de reüll; diverses estampes del port amb l’inconfusible perfil del Dalt Vila i la Marina -que pràcticament no ha canviat en un segle-, però amb els aristocràtics vaixells de vela en lloc dels ferris actuals; i panoràmiques del Pla de Vila des de Can Misses, on descobrim una ciutat d’Eivissa molt petita, reduïda al que és ara el seu centre històric. Tota la ciutat moderna que a dia d’avui s’escampa pel Pla de Vila són hortes i camps d’oliveres.

Història de l’arxiu Vernacci

Adquirit per l’Estat l’any 1975, aquest arxiu va ser creat pel francès Jean Laurent (Garchizy, 1816-Madrid, 1886), un dels grans pioners de la fotografia a Espanya i Portugal. La seva activitat va ser continuada pels seus socis Catalina Melina Dosch i Alfonso Roswag fins l’any 1900, prosseguida per Joseph Jean Marie Lacoste Borda i Juana Roig Vilallonga i, des de desembre de 1930, per Joaquín Ruiz Vernacci (1892-1975), que va ser qui va donar nom a l’arxiu. El catàleg total consta d’uns 40.000 negatius de vidre realitzats pels esmentats fotògrafs entre 1858 i 1960, a més d’una col·lecció de positius de diferents èpoques, enriquida amb diverses adquisicions i donacions.

Laurent és considerat el primer a practicar la ‘fotografia de viatge’ a l’estat espanyol i algunes imatges d’aquest fons es van publicar, en el seu moment, en setmanaris com La Esfera i Mundo Gráfico, i en diaris com ABC i La Tribuna.

Les primeres fotos antigues d’Eivissa són les del pintor Narcís Puget, l’únic que va fer un esforç econòmic per comprar una càmera de molta qualitat i fer unes imatges panoràmiques de Vila que ja són històriques. Als anys 30, de la mà de Raoul Haussmann, Walter Benjamin i Josep Lluís Sert, un grup de fotògrafs estrangers van fotografiar amb fascinació l’arquitectura popular eivissenca. Als anys 50, amb Francesc Català Roca i de Buil Mayral, obtenim les darreres grans estampes d’Eivissa abans del turisme.

via* arabalears