Xuetes i la Inquisició espanyola a Mallorca (segles XV-XIX)

Lleonard Muntaner, doctor en història, editor i historiador, inicia un cicle d'actes dedicat als jueus

Dilluns que ve, dia 2 de juny, a les vuit del vespre, al carrer de Jaume II, núm. 15, Lleonard Muntaner i Mariano, doctor en història, editor i historiador parlarà dels xuetes, un grup social descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i que amb el pas del temps no n'ha perdut la consciència col.lectiva de l'origen gràcies al fet d'esser portadors d'algun dels cognoms afectats per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart de segle XVII o per estar-hi estretament emparentats. 


Un grup social que ha estat històricament estigmatitzat i segregat, per la qual cosa, i fins a la primera meitat del segle XX, han practicat una estricta endogàmia, un grup que avui dia arreplega unes vint mil persones. El senyor Muntaner ha titulat la conferència "Els xuetes i la Inquisició espanyola a Mallorca (segles XV-XIX)", de manera que intentarà explicar com ha tractat l'Església, ja en els seus orígens, el tema dels jueus. 

Se centrarà en els orígens de la Inquisicó Papal, que és molt més suau que la que aplicava la mateixa institució a Espanya perquè aquesta esgrimia sovint raons polítiques. També explicarà com la Inquisició va afectar els jueus conversos i molt en concret als xuetes al llarg de tots els anys de persecució. Fets com l'assalt als calls l'any 1391, les predicacions de Sant Vicent Ferrer de 1413 i la conversió de la resta de la comunitat jueva de Mallorca de 1435, crearen situacions de risc i perill col.lectiu, provocaren conversions forçades i d'aquí el fenomen social dels conversos. 

El 1488 el nou tribunal de la Inquisió dels Reis Catòlics actuà amb l'objectiu d''una uniformització religiosa. Al segle XVII hi hagué una nova onada repressora amb judicis que es perllongaren tres anys. Les condemnes dictades per la Inquisició en els casos dels conversos, comportaven altres penes que havien de mantenir-se durant almenys dues generacions: els familiars directes dels condemnats, així com els seus fills i néts, no podien ocupar càrrecs públics, fer-se ordenar sacerdots, casar-se amb persones que no fossin xuetes, portar joies o muntar a cavall. 

Aquestes dues últimes penes no sembla que es duguessin a terme, però les altres van seguir vigents per la força del costum, més enllà de les dues generacions estipulades. Josep Grimalt, filòleg, recentment comentava en un article al Diario de Mallorca que els prejudicis que la societat mantenia contra els xuetes, que pel fet de dur un determinat llinatge,  ja li eren atribuïts una sèrie de tares, (imaginades?) que en feien un marginat i servien per justificar suspicàcies, burles i pèrdua de consideració social i encara diria de drets.

El currículum de Lleonard Muntaner és brillant. Llicenciat el 1976 amb Premi Extraordinari a la UIB, doctor en Història per la Universitat de Barcelona amb la tesi "Els xuetes de Mallorca: espai, economia i societat a finals del s. XVII. Ha exercit de professor del Departament de Geografia de la UIB, ha publicat nombrosos articles a revistes especialitzades com Estudis Baleàrics, Randa, Revista de Catalunya. I també ha dirigit els treballs de catalogació dels arxius municipals d'Escorca, Bunyola i de la biblioteca de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma. Col.laborador habitual de la Gran Enciclopèdia de Mallorca i,  juntament amb Pere Orpí, fundador de la revista Vora Mar. Va guanyar diversos premis d'investigació als Premios Calvià, va esser tècnic de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Calvià. És coautor dels llibres de poemes "Temptant l'equilibri" i "One mind". Com a editor, fundà El Drac Editorial, El Tall Editorial i des del 1994 dirigeix Lleonard Muntaner, Editor. I per acabar, una altra dada brillant, l'any 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.

Així el proper dilluns dia 2 de juny, una personalitat com Lleonard Muntaner parlarà dels jueus conversos, un grup social que recentment ha estat titular als mitjans de comunicació com a resultat de la voluntat política espanyola de reconèixer el dret de ciutadania espanyola a tots els descendents dels jueus expulsats per ordre dels Reis Catòlics. El seguit d'actes dedicats als jueus conversos continuarà dos dilluns més amb un documental d'Antoni M. Thomàs i amb una altra conferència centrada en els llinatges marcats com a xuetes.

via* mallorcactual